CONSELLS GENERALS TAMBÉ VÀLIDS PER A ALTRES PROVES (ESPECIALMENT LA DE LLENGUA CASTELLANA)
- Vés-hi descansat, hidratat i justament alimentat (ni sedat ni excitat, ni eixut ni amb la bufeta plena, ni amb l'estómac buit ni embafat).
- Vés-hi descansat, hidratat i justament alimentat (ni sedat ni excitat, ni eixut ni amb la bufeta plena, ni amb l'estómac buit ni embafat).
- Abans de triar l'opció (A o B), fes directament la part 3 (gramàtica i fonètica), que és comuna. Si la deixes per al final t'arrisques a oblidar-la.
- Un cop llegides les opcions A i B, tria'n una i oblida completament l'altra. No series el primer a fer-les totes dues, amb la pèrdua de temps que implica això i la possibilitat que no te'n corregeixin cap o que et valorin la pitjor. Hi ha de tot dins el col·lectiu de correctors de selectivitat...
- Llegeix atentament l'enunciat de cada pregunta i estigues segur que l'has entès. Això és essencial, perquè moltes errades, molts oblits i molts excessos d'informació es produeixen perquè no has llegit bé l'enunciat. Si et demanen un sinònim, escriu-ne només un (si n'escrius dos i un és incorrecte, l'exercici està malament); si et diuen que resumeixis en un màxim de sis línies, pensa que a partir de la setena ja no t'ho corregiran; si et demanen una redacció d'un mínim de 80 paraules, no en facis 75, perquè ben bé podria ser que et reduïssin la puntuació a la meitat.
- Minimitza els riscos: no escriguis res que no et demanin. Com més escrius més faltes pots cometre (i recorda que resten 0,1 punts per cadascuna sense límit). S'han vist exàmens amb 70 faltes (és a dir, amb una nota màxima de 3 punts).
- En la redacció (part 2) estructura el text en paràgrafs (normalment tres, ja que l'estructura de la immensa majoria de textos és tripartida): introducció, cos i conclusió. Segons la tipologia, aquestes parts reben noms diferents (tesi, argumentació i síntesi; plantejament, nus i desenllaç; etc.).
- Posa-l'hi fàcil al corrector: no t'excedeixis i fes bona lletra. Un corrector agraït és el teu millor aliat.
CONSELLS ESPECÍFICS PER A LLENGUA CATALANA
- El que àton només pot ser dues coses: pronom relatiu (aleshores té una funció sintàctica dins la subordinada i un antecedent) o conjunció (sense funció, doncs).
- Truquets d'accents oberts: l'accent sobre la e i la o és obert sempre que a la síl·laba següent hi hagi una i (excepte església): -ència, -òncia, rèdit, bòlit, mèrit, bèstia, hòstia, malèfic...
- Més truquets: el sufix -ès sempre és obert (marquès, escocès, cantonès, barcelonès...); el sufix -ós sempre és tancat (amorós, horrorós, graciós...). Els participis sigmàtics (en -s) de verbs amb e també fan -ès (permès, atès, comprès...).
- I encara més: tots els accents del verb ser són tancats (sóc, és, són, fóssim, éreu...). Sempre són tancats, també, els de l'imperfet de subjuntiu (desinències -és/-essis/-és/-éssim/-éssiu/-essin).
- Finalment, recorda les tres paraules correntíssimes que acaben en -ò: però, això i allò.
- Escriu frases curtes, sense embolicar-te amb subordinades que potser no acaben enlloc o no saps com concloure.
- Si no et surt una paraula, fes-ne una paràfrasi amb termes que dominis. Si no entens una paraula, dedueix-ne el sentit aproximat pel context.
- Per destapar un subjecte, només cal canviar el verb de nombre (de singular a plural o viceversa): el subjecte sempre hi concordarà.
- Com distingir un CPred d'un CCM. El predicatiu sempre serà un SN/SAdj i concordarà amb el subjecte o el CD (Els nens van arribar cansats de l'excursió / Els nens van arribar bé de l'excursió); el CCM és un SP o un SAdv (invariable).
- Els únics pronoms febles que no canvien de forma són li, les, hi i ho. La resta, com els Transformers (tots els que comencen o acaben amb e i també el pronom us/-vos).
- Davant del dubte i sempre que sigui possible, usa els pronoms davant del verb (per si la forma canvia gaire o no et descuides de l'apòstrof/guionet).
- En cas de combinar pronoms, la regla d'or: l'apòstrof tan a la dreta com sigui possible: *m'en vaig, me'n vaig, me n'anava.
- En català només hi ha dues possibilitats: perquè (conjunció subordinant / substantiu) i per què (interrogatiu / Prep + pronom relatiu): Ho dic perquè em surt dels pebrots, El perquè de tot plegat, No sé per què ho fa, El pont per què (= pel qual) vam passar era vell.
- No t'emboliquis amb els relatius àtons darrere de preposició: fes servir els tònics (el qual, la qual, els quals, les quals i qui) i estalvia't problemes amb els accents.
- Els interrogatius no s'accentuen mai (qui?, quan?, on?, quin?...), tret de què? i derivats (per què?, de què?, en què?, a què?...).
- Evita les abreviacions. L'única que és útil és etc. (i recorda que equival als punts suspensius, de manera que no els ajuntis: *etc....).
- Verbs irregulars. Sol caure sempre una pregunta (o dues) amb verbs irregulars. Recorda aquests fets irrefutables:
a) Saber i cabre/caber (típics) són completament regulars (excepte sé) tret del present de subjuntiu (sàpiga/càpiga, sapiguem/capiguem...).
b) Compte amb els verbs velaritzats de la segona conjugació (especialment les formes del subjuntiu present i imperfet). Solen fer-los emprar en frases amb un imperatiu negatiu (tipus no begueu tanta aigua que us pixareu al llit).
c) Els verbs voler i poder tenen una u a l'arrel només en present de subjuntiu (arrels pug-/vulg-). A la resta, hi ha una o (pogués/volgués).
d) Participis. Recorda que els infinitius acabats en -ndre fan el participi sigmàtic (amb -s): prendre - pres, romandre - romàs, fondre - fos (excepte pondre i derivats, que el fan amb -st: post, respost, compost...). Altres participis sigmàtics: clos (cloure), empès (empènyer) o imprès (imprimir).
- De subordinades, només n'hi ha de tres tipus: substantives (= SN), adjectives (= SAdj) i adverbials (SAdv); aquestes es poden dividir en diversos subtipus: concessives, condicionals, modals, finals, causals, comparatives, locatives, temporals, consecutives...
- Pel que fa a la fonètica i per l'experiència que en tenim, solen preguntar per les grafies corresponents a sobretot dos sons, la [s] (fricativa alveolar sorda) i la [z] (fricativa alveolar sonora). Les correspondències gràfiques són, doncs, aquestes:
[s]: s- (inicial), ce, ci, -ss- (intervocàlica) i ç.
[z]: -s/-ç (final seguida de vocal o consonant sonora), -s- (intervocàlica) i z (no final).
- Les altres dues candidates podrien ser les (pre)palatals corresponents ([ʃ] i [ʒ]):
[ʃ]: x- (inicial) i -ix- (intervocàlica).
[ʒ]: j, ge, gi i -ix (final seguida de vocal o consonant sonora).
- Lectures obligatòries. Poden fer dos tipus de preguntes: resum de capítols/actes o descripció de personatges, per una banda, i preguntes V-F sobre l'argument. En tot cas, tingues present que representen un sol punt del total, de manera que sospesa si et val la pena redactar un text sobre un personatge o un capítol que no recordes (0,5 punts) si has de cometre faltes d'ortografia.
PER A LA NORMATIVA ESPECÍFICA SOBRE ACCENTS, DIÈRESIS, ELA GEMINADA O APÒSTROFS, RECORDA QUE EN AQUEST MATEIX BLOC HI HA ENTRADES DEDICADES EN EXCLUSIVA
CONSELLS ESPECÍFICS PER A LLENGUA CATALANA
- El que àton només pot ser dues coses: pronom relatiu (aleshores té una funció sintàctica dins la subordinada i un antecedent) o conjunció (sense funció, doncs).
- Truquets d'accents oberts: l'accent sobre la e i la o és obert sempre que a la síl·laba següent hi hagi una i (excepte església): -ència, -òncia, rèdit, bòlit, mèrit, bèstia, hòstia, malèfic...
- Més truquets: el sufix -ès sempre és obert (marquès, escocès, cantonès, barcelonès...); el sufix -ós sempre és tancat (amorós, horrorós, graciós...). Els participis sigmàtics (en -s) de verbs amb e també fan -ès (permès, atès, comprès...).
- I encara més: tots els accents del verb ser són tancats (sóc, és, són, fóssim, éreu...). Sempre són tancats, també, els de l'imperfet de subjuntiu (desinències -és/-essis/-és/-éssim/-éssiu/-essin).
- Finalment, recorda les tres paraules correntíssimes que acaben en -ò: però, això i allò.
- Escriu frases curtes, sense embolicar-te amb subordinades que potser no acaben enlloc o no saps com concloure.
- Si no et surt una paraula, fes-ne una paràfrasi amb termes que dominis. Si no entens una paraula, dedueix-ne el sentit aproximat pel context.
- Per destapar un subjecte, només cal canviar el verb de nombre (de singular a plural o viceversa): el subjecte sempre hi concordarà.
- Com distingir un CPred d'un CCM. El predicatiu sempre serà un SN/SAdj i concordarà amb el subjecte o el CD (Els nens van arribar cansats de l'excursió / Els nens van arribar bé de l'excursió); el CCM és un SP o un SAdv (invariable).
- Els únics pronoms febles que no canvien de forma són li, les, hi i ho. La resta, com els Transformers (tots els que comencen o acaben amb e i també el pronom us/-vos).
- Davant del dubte i sempre que sigui possible, usa els pronoms davant del verb (per si la forma canvia gaire o no et descuides de l'apòstrof/guionet).
- En cas de combinar pronoms, la regla d'or: l'apòstrof tan a la dreta com sigui possible: *m'en vaig, me'n vaig, me n'anava.
- En català només hi ha dues possibilitats: perquè (conjunció subordinant / substantiu) i per què (interrogatiu / Prep + pronom relatiu): Ho dic perquè em surt dels pebrots, El perquè de tot plegat, No sé per què ho fa, El pont per què (= pel qual) vam passar era vell.
- No t'emboliquis amb els relatius àtons darrere de preposició: fes servir els tònics (el qual, la qual, els quals, les quals i qui) i estalvia't problemes amb els accents.
- Els interrogatius no s'accentuen mai (qui?, quan?, on?, quin?...), tret de què? i derivats (per què?, de què?, en què?, a què?...).
- Evita les abreviacions. L'única que és útil és etc. (i recorda que equival als punts suspensius, de manera que no els ajuntis: *etc....).
- Verbs irregulars. Sol caure sempre una pregunta (o dues) amb verbs irregulars. Recorda aquests fets irrefutables:
a) Saber i cabre/caber (típics) són completament regulars (excepte sé) tret del present de subjuntiu (sàpiga/càpiga, sapiguem/capiguem...).
b) Compte amb els verbs velaritzats de la segona conjugació (especialment les formes del subjuntiu present i imperfet). Solen fer-los emprar en frases amb un imperatiu negatiu (tipus no begueu tanta aigua que us pixareu al llit).
c) Els verbs voler i poder tenen una u a l'arrel només en present de subjuntiu (arrels pug-/vulg-). A la resta, hi ha una o (pogués/volgués).
d) Participis. Recorda que els infinitius acabats en -ndre fan el participi sigmàtic (amb -s): prendre - pres, romandre - romàs, fondre - fos (excepte pondre i derivats, que el fan amb -st: post, respost, compost...). Altres participis sigmàtics: clos (cloure), empès (empènyer) o imprès (imprimir).
- De subordinades, només n'hi ha de tres tipus: substantives (= SN), adjectives (= SAdj) i adverbials (SAdv); aquestes es poden dividir en diversos subtipus: concessives, condicionals, modals, finals, causals, comparatives, locatives, temporals, consecutives...
- Pel que fa a la fonètica i per l'experiència que en tenim, solen preguntar per les grafies corresponents a sobretot dos sons, la [s] (fricativa alveolar sorda) i la [z] (fricativa alveolar sonora). Les correspondències gràfiques són, doncs, aquestes:
[s]: s- (inicial), ce, ci, -ss- (intervocàlica) i ç.
[z]: -s/-ç (final seguida de vocal o consonant sonora), -s- (intervocàlica) i z (no final).
- Les altres dues candidates podrien ser les (pre)palatals corresponents ([ʃ] i [ʒ]):
[ʃ]: x- (inicial) i -ix- (intervocàlica).
[ʒ]: j, ge, gi i -ix (final seguida de vocal o consonant sonora).
- Lectures obligatòries. Poden fer dos tipus de preguntes: resum de capítols/actes o descripció de personatges, per una banda, i preguntes V-F sobre l'argument. En tot cas, tingues present que representen un sol punt del total, de manera que sospesa si et val la pena redactar un text sobre un personatge o un capítol que no recordes (0,5 punts) si has de cometre faltes d'ortografia.
PER A LA NORMATIVA ESPECÍFICA SOBRE ACCENTS, DIÈRESIS, ELA GEMINADA O APÒSTROFS, RECORDA QUE EN AQUEST MATEIX BLOC HI HA ENTRADES DEDICADES EN EXCLUSIVA
