Potser estic parlant massa crípticament. Un cas recurrent a casa nostra i a la dels nostres veïns ha estat el tema dels ibers, dels bascos i de la qüestió de la filiació dels primers. És obvi que l'ibèric, que encara no s'ha acabat de desxifrar del tot, havia de tenir una certa relació amb el que anomenem protobasc (afegim el prefix 'proto-' davant del nom d'una llengua quan parlem d'un estadi reconstruït o no documentat), però és una relació que encara no hem pogut provar que fos genètica, sinó de contigüitat; és a dir, en altres mots, que les semblances entre ibèric i basc no passen de ser les normals que hi ha avui en dia entre, posem per cas, albanès i grec (en què hi ha tota una sèrie de paraules que han passat d'una llengua a l'altra per contacte o perquè totes dues les han agafades d'un substrat).
Mentre no dilucidem quin tipus de relació hi havia entre ibèric i protobasc (fora de la contigüitat) no podem aventurar-nos a afirmar res de sòlid. I com és el protobasc, és a dir la forma de la llengua basca que s'ha reconstruït internament i que convivia amb l'ibèric fa 2200 anys o més? Els grans lingüistes històrics bascos, com Koldo Mitxelena (Luis Michelena), ja prevenien d'una sèrie de canvis fonètics que s'han donat al llarg de la història del basc; per aquesta raó, i tornant a la comparació ibèric-basc, no es pot intentar desxifrar l'ibèric a partir de les formes del basc modern, llengua que, a més d'haver canviat substancialment en 2500 anys, té una quantitat gens menyspreable de préstecs d'altres llengües, préstecs que, evidentment, no podien existir quan l'ibèric va ser plasmat en bronzes, làpides o ceràmiques.
El millor amic de l'iberista, doncs, ha de ser l'expert en lingüística històrica basca, perquè així evitarà comparar una paraula ibèrica amb, per exemple, un mot basc com mihi 'llengua': si bé ara en diem mihi, ha estat provat que la forma antiga no podia ser altra que *bi-ni. Aprofito l'avinentesa per aclarir que, en lingüística històrica, col·loquem un asterisc (*) davant d'una forma reconstruïda o no documentada.
Aquest lingüista basc també ens informarà que el mot mendi 'muntanya' ha estat considerat durant molts anys un préstec indoeuropeu (de *mon-/men- > llatí mont-, gal·lès mynydd, bretó menez, etc.), però que, amb el que se sap ara, aquesta relació de forma és purament casual, ja que la reconstrucció interna ha portat a una forma *ben-ti (en basc les oclusives sordes darrere de líquida o nasal se solen sonoritzar; cf. sufix de genitiu-locatiu -ko en Bilboko 'de Bilbao' vs. Andoaingo 'd'Andoain').
Com a mínim, avui ha quedat clara una cosa: qualsevol paraula basca autòctona que avui comenci amb m- sabem que, molt abans de les primeres documentacions, en protobasc, començava amb b-.
Seguiré parlant d'aquest tema en entrades posteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si hi voleu dir la vostra, no dubteu a fer-ho.