Notícia breu sobre els fòssils

Sí, en lingüística històrica també tenim fòssils (lingüístics, esclar). El principi és el mateix que el de la paleontologia: organisme (i.e. paraula), complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma natural per efecte de qualsevol procés fisicoquímic (i.e. natural, cultural, pragmàtic).

Posem-ho fàcil. Pensem en expressions que havien estat formes verbals i que ja no es perceben del tot com a tals. Acabades en -a, com els subjuntius antics (i avui valencians i, en part, baleàrics). Va, vinga! Exacte: vinga, però també vaja, aviam (< HABEAMUS), vejam (< VIDEAMUS), (a)veiam (creuament dels dos anteriors), (adéu-)siau, valga'm (Déu), visca, etc.

Seguint amb la morfologia verbal, també conservem antigues formes del subjuntiu adesinencial de la I conjugació (pensem que, tant en primera persona com en tercera del singular, la desaparició de la desinència romànica -e és regular), fossilitzades, però, en fórmules estereotipades, com ara Déu vos guard (variants Déu nos/vos en guard), (mal) llamp te mat! o Déu n'hi do (amb la ulterior pèrdua regular de la -n final).

El camp abonat especialment per als fòssils és el de la toponímia. Els noms de lloc són resistents a les innovacions i molt conservadors. Tant que sovint es poden estudiar per saber si una determinada llengua del substrat es podia haver parlat en un lloc o no. Això és tema per a moltes entrades més, però per anar començant diré que, per exemple, sabem que la llengua basca (o bascoide) es parlava al Pirineu occidental català fins ben entrat el segle XI. Sí, per la toponímia mixta o bascoide (en diem així perquè no podem assegurar que fos la llengua basca que suposem que ha donat l'actual, sinó que podria ben bé ser una llengua afí, com ho era l'aquità de principis de l'era cristiana a l'actual Gascunya): Unarre, Escalarre, Benavarri, Sort/Suert, Esterri, Urtx (d'on Urgell), Aran, Lladorre, Isavarre, etc. Ho sabem per aquesta toponímia i per altres dades documentades de l'època que parlaven de la vida a les viles i als mercats. En aquest cas, la toponímia confirma la documentació històrica.