No tot ve de l'acusatiu llatí (2)

En l'entrada homònima, ja vam parlar dels casos en què, malgrat la tendència inicial, en català s'han conservat mots que provenen del nominatiu llatí (també alguns del genitiu i de l'ablatiu). Ara parlarem de molts altres, tots cultismes, que han pres en català la forma del nominatiu llatí (amb les mínimes modificacions ortogràfiques amb què s'hi han acomodat, com ara l'accentuació o la substitució dels grups hel·lenitzants ph, th i ch per f, t i c/qu, respectivament). Les llistes ofertes no són exhaustives.

El primer grup de paraules són aquells mots masculins plans acabats en -us (cal recordar que són invariables pel que fa al nombre, és a dir que singular i plural són iguals). Aquestes paraules provenen majoritàriament de la segona declinació, tot i que n'hi ha també de la quarta (com ara hiatus o idus):

àngelus (diferent d'àngel)

anus

cactus

campus (diferent de camp)

cúmulus (i tots els cultismes que descriuen tipus de núvols: cirrus, altostratus, nimbus...)

cunnilingus

detritus

domus

estatus (diferent d'estat)

eucaliptus

fal·lus

fetus

ficus

focus

globus

hiatus (també hiat)

humus

ictus

idus (només plural: els idus de març)

lotus

lupus (diferent de llop)

mucus (diferent de moc)

pius (i l'antònim impius)

porus

rictus

sinus (i derivats)

tètanus

tifus

tipus (els derivats admeten ja la forma sense -us: arquetip(us), fenotip(us), prototip(us)...)

virus (i derivats)

Aquí hi incloem també els antropònims (noms propis de persona), com ara Màrius, Brutus, Titus o Pius); altres cultismes de la segona declinació acaben en -er, com ara càncer o cràter.

El segon grup, més nombrós, és format per mots masculins derivats de neutres en -um llatins (cal recordar que solen ser sempre paraules esdrúixoles i que, per tant, s'accentuen sempre, o bé planes acabades en -m):

àlbum

aquàrium (també aquari)

currículum

decòrum

desideràtum (i el seu plural, ara femení, desiderata)

espèculum

estèrnum

fílum

fòrum > fur

harmònium

íleum

ílium

linòleum

maremàgnum

mèdium (diferent de medi) > mig

memoràndum

pandemònium

pèplum

pòdium (també podi) > puig

pràcticum

quadrívium

quàntum

referèndum

sèrum

simpòsium (també simposi)

solàrium

súmmum

terràrium (també terrari)

tríduum

trívium

ultimàtum

La paraula factòtum és un compost de fac 'fes' i totum 'tot'; vademècum no és un neutre llatí, ja que és formada per vade 'vés' i mecum 'amb mi'; quòrum és un genitiu plural; i llatinòrum és una formació catalana imitativa.

Un altre grup força nombrós és el conformat pels nominatius llatins de la tercera declinació (la majoria acabats en -s o -x < -g/c + s):

absis

artífex

bíceps

clítoris

còccix (el castellà coxis és antietimològic)

còdex

corpus (diferent de cos)

còrtex

ens

esfinx

fòrceps

frontis (no és genitiu de frons, sinó nominatiu del tema frontid-)

glotis

harúspex

hèlix (també hèlice)

índex (i derivats, com subíndex, superíndex...)

làtex

linx

opus

pelvis

penis

plebs

pontífex

pus

quadríceps

sílex

tríceps

urbs

vèrtex

vòrtex

La paraula càries podria incloure's en aquesta llista, tot i que prové de la cinquena declinació (els mots provinents d'aquesta cinquena declinació van passar en massa a la primera ja en època postclàssica, com dia o matèria); els cultismes han arribat al català amb la terminació -e(s): espècie, sèrie, etc.

També de la tercera declinació tenim abundants cultismes amb el sufix -men, -minis (tots neutres); no s'han de confondre amb els cultismes d'origen grec amb el sufix -menos (com ara fenomen, noümen o prolegomen); fixem-nos, efectivament, que els derivats tenen -min- (examinar, seminal, germinar...), diferent dels grecs, que mantenen -men- (fenomenal). Cal recordar que aquests cultismes (quan són plans), tant llatins com grecs, s'accentuen només en el plural (exàmens, gèrmens...):

abdomen

albumen

flamen

dictamen

duramen

examen (> eixam)

espècimen

germen

lumen

numen

semen

La paraula dolmen, malgrat l'aparença, és un celtisme (cf. bretó taol maen 'taula de pedra').

Per acabar, tot i que no són substantius i, per tant, no poden ser declinats, cal apuntar (ja que hi som) aquells llatinismes directes que provenen de formes verbals conjugades; també han estat naturalitzats ortogràficament:

accèssit 's'hi va acostar'

àudio 'sento'

dèficit 'va mancar'

gaudeamus 'gaudim'

lavabo 'rentaré'

oremus 'preguem'

placebo 'plauré'

plàcet 'plau'

superàvit 'va sobrar'

Tibidabo < tibi dabo 'et donaré'

vídeo 'veig'